Miquel de Palol

Invitado de Honor

Es arquitecto de profesión, no ejerce como tal. Autor de los libros de poesía Delta (1973), Quan? (1979), Salamó (1981), El Porxo de les
Mirades (1983), Indiferència (1986), El Sol i la Mort (1996), Nocturns (2002), Aire amb Cel de Fons (2012), Dos Cors per una Bèstia (2015),
Alguns Paisatges (2018), Desdoblament (2020) y Dies Claríssims de Síria (2023); de las novelas El jardín de los siete crepúsculos (1989), Ígur Neblí (1994), El ángel de hora en hora (1995), El legislador (1997), Consulta a
Ripseu (1997), El quincornio (1999), El troiacord (2001), Un hombre vulgar
(2006), El testament d’Alcestis (2009), Què! (2018), Angèlica i Rafel (2019), Mònica Mir (2020), Copèrnic (2021) i Bootes (2023). Colabora regularmente en diferentes publicaciones periódicas. Muchos de sus libros han sido traducidos a varios idiomas y ha obtenido algunos premios literarios ampliamente reconocidos.

Arquitecte de professió, no exerceix com a tal. És autor dels llibres de poesia Delta (1973), Quan? (1979), Salamó (1981), El Porxo de les Mirades (1983), Indiferència (1986), El Sol i la Mort (1996), Nocturns (2002), Aire amb Cel de
Fons (2012), Dos Cors per una Bèstia (2015), Alguns Paisatges (2018), Desdoblament (2020) i Dies Claríssims de Síria (2023); de les novel·les El Jardí dels Set Crepuscles (1989), Ígur Neblí (1994), L’Àngel d’Hora en Hora (1995), El Legislador (1997), Consulta a Ripseu (1997), El Quincorn (1999), El Troiacord (2001), Un Home Vulgar (2006), El Testament d’Alcestis (2009), Què! (2018), Angèlica i Rafel (2019), Mònica Mir (2020), Copèrnic (2021) i Bootes (2023). Col·labora regularment en diferents publicacions periòdiques. Molts dels seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes i ha obtingut alguns premis literaris Reconeguts àmpliament.

Otras actividades en las que participa:

De mitos, paseos y romanticismo

Vicenç Altaió

Invitado de Honor

(1954, Santa Perpètua, Barcelona)

Es ensayista, investigador poeta, crítico de arte, curador de exposiciones literarias, científicas y artísticas, traductor teatral, editor de revistas de vanguardia, articulista de opinión, agitador cultural y traficante de ideas. Al acecho de las oscilaciones estéticas del vanguardismo en las letras y las artes y de las aportaciones capitales en el pensamiento crítico y en las ciencias, ha construido una obra literaria y ensayista muy personal, a la vez que se ha significado para emprender varias iniciativas editoriales de carácter innovador y exposiciones de arte, de vocación interdisciplinaria. Ha dirigido el centro KRTU (Cultura, Investigación, Tecnología, Universales) y Arts Santa Mònica. Ahora, preside la Fundación Joan Brossa. Hizo el papel de Giacomo Casanova en el filme Historia de mi muerte, de Albert Serra. Últimamente, ha publicado el ensayo Enllaços amb l’avantguarda: De J.V. Foix a Albert Serra, el duodécimo volumen de la autobiografía sin sujeto Tràfic d’idees, y Dos investigaciones culturales: Joan Miró i els poetes catalans y El radar americà: Arquitectura, art, comunicació visual i Guerra Freda. En poesía, la traducción al castellano de Biathànatos o el elogio del suicidio. Es novedad de estos días: El somni de la subversió: Memòries d’un traficant d’idees y el filme Biblioteca de pedra seca, de Joan Vall Karsunke, en el que se vivifica performáticamente su biblioteca personal con artistas y escritores.

Assagista, investigador cultural, poeta, crític d’art, curador d’exposicions literàries, científiques i artístiques, traductor teatral, editor de revistes d’avantguarda, articulista d’opinió, agitador cultural i traficant d’idees. A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de l’avantguardisme en les lletres i les arts i de les aportacions cabdals en el pensament crític i en les ciències, ha anat construint una obra literària i assagista ben personal, tothora que s’ha significat per endegar diverses iniciatives editorials de caràcter innovador i exposicions d’art, de vocació interdisciplinària. Ha dirigit el centre KRTU (Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals) i Arts Santa Mònica. A hores d’ara, presideix la Fundació Joan Brossa. Va fer el paper de Giacomo Casanova en el film Història de la meva mort, d’Albert Serra. Darrerament, ha publicat l’assaig Enllaços amb l’avantguarda: De J.V. Foix a Albert Serra, el dotzè volum de l’autobiografia sense subjecte Tràfic d’idees, i dues investigacions culturals: Joan Miró i els poetes catalans i El radar americà: Arquitectura, art, comunicació visual i Guerra Freda. En poesia, la traducció al castellà de Biathànatos o el elogio del suicidio. És novetat d’aquests dies: El somni de la subversió: Memòries d’un traficant d’idees i el film Biblioteca de pedra seca, de Joan Vall Karsunke, en el qual es vivifica performàticament la seva biblioteca personal amb artistes i escriptors.

Otras actividades en las que participa:

Homenaje a Joan Brossa. Poética, política e inconformismo
Ecos de la FIL